Pedalant cap a la grandesa: el campionat d’Espanya de ciclisme

Qualsevol esdeveniment esportiu a nivell nacional simbolitza una gran victòria per a aquest esport, ja que reconeix l’esforç dels seus esportistes i ressalta la importància d’aquestes competicions per atraure i motivar més entusiastes. Per això, el campionat d’Espanya de ciclisme permet cada any, des de la seva primera celebració, una reunió tant d’aficionats a l’esport com de fans.

La creació d’aquest campionat, un dels més famosos del país, té una història fascinant que mereix ser explicada. Avui repassarem la seva evolució fins a convertir-se en l’esdeveniment que coneixem i destacarem alguns moments històrics que han deixat una petjada perdurable.

Tot comença amb un invent…

En aquest cas, el vehicle que ens interessa és, per descomptat, la bicicleta. Els primers prototips van aparèixer a finals del segle XVIII, però eren molt diferents del que avui coneixem com a bicicleta. Estaven fets principalment de fusta i tenien una roda davantera molt més gran que la del darrere. Aquests dissenys icònics, que segurament has vist en pòsters vintage o en alguna pel·lícula d’època, són inconfusibles.

Per trobar la primera bicicleta tal com l’entenem avui en dia, hem de remuntar-nos a 1817. En aquell any, l’alemany Karl Drais va desenvolupar un prototip de fusta amb dues rodes i un manillar per dirigir-la. Tanmateix, mancava de pedals, per la qual cosa l’usuari havia d’impulsar-la amb els peus per moure’s, cosa que li restava practicitat.

No obstant això, aquest inici va establir les bases per al model que s’utilitzaria en el futur. A partir de l’invent de Drais, es van realitzar diverses millores, com la incorporació de pedals, canvis de marxa i frens, fins a arribar a una bicicleta similar a l’actual. El 1861, el francès Ernest Michaux va crear una estructura de ferro amb pedals i una innovació molt important: una cadena que transmetia l’energia dels pedals a la roda del darrere.

Popularització

Amb un vehicle com la bici inventat, era lògic que no tardessin gaire a aparèixer les primeres competicions i a assentar-se el ciclisme com a esport. Aquest va començar a guanyar popularitat al segle XIX perquè també es van crear pistes per fer curses, de gran popularitat als EUA i a Europa. Les primeres pistes eren de fusta i serien el que avui coneixem com a velòdroms. Cal tenir en compte que les primeres bicicletes no estaven tan equipades per anar pel carrer i menys encara per la muntanya. Conforme es van anar perfeccionant van poder recórrer més tipus de terreny.

Una de les primeres curses, i per això de les més importants i que formen part de la història del ciclisme, va ser la París-Roubaix el 1896. Va ser increïblement dura i complexa pel que acabem de comentar, i és que les carreteres estaven en molt males condicions i fins i tot hi havia camins només de terra. Va ser molt complex per als ciclistes i aquests primers intents de bicicletes professionals.

Però no tardaria gaire a aparèixer una de les competicions de ciclisme més famoses de tot el món, especialment a Europa. El Tour de França es va crear el 1903 i immediatament es va convertir en una de les competicions més famoses, tant que s’ha continuat celebrant cada any des de la seva creació. Els únics dos moments en què es va haver de suspendre va ser durant les dues guerres mundials.

A més d’aquest tipus de competicions, entre elles el campionat d’Espanya de ciclisme que explicarem més endavant, l’esport ha arribat també a més altes esferes, com els Jocs Olímpics. El fet que el ciclisme s’inclogués com a competició va significar un reconeixement incalculable als esportistes i la resta de tècnics. S’ha acabat convertint en un dels esports que més s’espera en aquestes competicions. Els jocs de Rio de 2016, per exemple, van comptar amb 18 proves de ciclisme de diferents disciplines (ruta, pista, BMX, ciclisme de muntanya, etc.).

 Arribem al campionat d’Espanya de ciclisme

Encara que el Tour de França sigui el primer, no és l’únic. El campionat d’Espanya de ciclisme també té una llarga història i recorregut, ja que comença el seu viatge el 1897, a Barcelona. Des de llavors, aquesta competició anual ha reunit els millors ciclistes espanyols per disputar el títol nacional en diverses disciplines, com ruta, contrarellotge i ciclocross. Aquest esdeveniment, un dels més importants del calendari ciclista espanyol, ha vist coronar-se a grans campions al llarg de la seva història.

El Campionat d’Espanya de ciclisme ha anat evolucionant per acompanyar tots els avenços socials que vivia el país, convertint-se en una de les competicions més destacades del panorama ciclista nacional. Els campionats es disputen en diferents categories, que abasten des d’elit fins a sub-23, junior i màster, permetent que ciclistes de totes les edats competeixin en les seves respectives divisions. Aquesta estructura inclusiva no només fomenta la participació general, sinó que també ajuda a identificar i desenvolupar talents emergents en el ciclisme espanyol.

A més del prestigi del títol en joc, el Campionat d’Espanya de ciclisme ofereix una plataforma crucial perquè els ciclistes demostrin el seu talent i es mesurin amb els millors competidors del país. No podem passar per alt que aquesta competició és un aparador perquè ciclistes novells puguin cridar l’atenció d’equips professionals i de patrocinadors.

Per això molts esportistes empren aquests esdeveniments per fer-se un nom i un lloc a nivell fins i tot internacional. Molts d’ells poden arribar a representar Espanya en altres competicions, fins i tot per als Jocs Olímpics. L’èxit del Campionat d’Espanya de ciclisme ha estat tan aclaparador que les úniques vegades que no s’ha celebrat des del seu inici van ser el 1937, a causa de la Guerra Civil, i el 2006, a causa d’un boicot dels ciclistes.

Pioneres

Si parlem de ciclisme i de qualsevol esport hem de parlar també del doble esforç que han hagut de fer sempre les dones per formar part de les competicions i que se’ls reconegui com a esportistes. A més d’entrenar diàriament i complir tots els requisits, sempre han hagut d’esforçar-se més per tombar mites i pedres en el camí imposades per la societat.

Per entendre el viatge del ciclisme femení a Espanya cal contextualitzar, ja que el primer equip de dones ciclistes va aparèixer a la dècada de 1980, l’equip professional Orbea-Etxeondo. De fet, 5 anys més tard ja comptaven amb ciclistes de gran importància en el futur com Iosune Gorostidi. No va ser gens senzill, ja que el ciclisme femení estava només fent els seus primers passos. De fet, el primer campionat que incloïa dones a Espanya es va celebrar el 1979 a Saragossa, on la ciclista càntabra Mercedes Ateca es va alçar amb la victòria. Mercedes Ateca i la catalana Montserrat Torres van ser les primeres espanyoles a participar en un campionat del món, a Colònia, el 1978.

La col·laboració entre Orbea i Etxeondo va permetre que les seves ciclistes competissin en diverses curses a França, incloent-hi el prestigiós Tour de l’Aude, i que es poguessin dedicar professionalment al ciclisme. Aquesta unió no només va permetre el creixement d’aquestes atletes, sinó que també va obrir el camí perquè futures ciclistes espanyoles poguessin viure d’aquest esport, fossin reconegudes i aconseguissin l’èxit internacional. Alguns altres exemples de pioneres són Dori Ruano, campiona del món en la prova de puntuació en pista, i Marga Fullana, guanyadora d’una medalla de bronze en ciclisme de muntanya als Jocs Olímpics.

Què ens depara aquest any?

Ara que ja hem fet un repàs per la història del campionat d’Espanya de ciclisme, entrem en detall en la següent convocatòria de 2024. Madrid serà la ciutat en la qual se celebrarà l’esdeveniment, que reunirà l’elit i sub-23 de ciclisme en carretera. El rotund èxit que ha aconseguit ha fet que la competició acabi tornant a la capital espanyola i repeteixi.

El campionat partirà de San Lorenzo de El Escorial per acabar en aquest mateix punt. Galapagar serà l’epicentre de les contrarellotges i el començament de la competició serà, com ja ve sent tradició, el cap de setmana previ al Tour de França. Per tant, el divendres 21 de juny es disputaran les contrarellotges individuals per a les categories elit UCI (elit masculina, elit i sub-23 femenina, i sub-23 masculina). El dissabte 22 tindran lloc les proves en línia per a les categories elit i sub-23 femenina i masculina. Després només queda el diumenge, dia en què es durà a terme la prova en línia elit UCI (elit masculina).

Les tres contrarellotges tindran el mateix recorregut de 33,4 km amb 380 metres de desnivell acumulat. S’iniciaran i finalitzaran a Galapagar, reservades per a especialistes i ciclistes de gran fortalesa. Després d’uns primers quilòmetres relativament fàcils, els ciclistes arribaran a El Escorial, enfrontant-se a un tram d’ascens continu que podria resultar determinant en el resultat final. Els últims quilòmetres a Galapagar presentaran dos repetjons que podrien marcar la diferència abans de creuar la meta.

La prova en línia elit i sub-23 femenina seran 116,8 km i més de 1.800 metres de desnivell. Començarà a El Escorial, on el pilot femení donarà 3 voltes a un circuit llarg que passarà per Valdemorillo i Navalagamella i pujarà fins a Fresnedilla de la Oliva a cada volta abans de tornar al punt d’inici. Després hauran de fer 2 voltes a un circuit curt dins del municipi abans d’arribar a la meta a l’avinguda de Juan de Borbón i Battenberg, davant del Monestir.

Els ciclistes de la categoria sub-23 masculina faran un recorregut de 160,8 km amb més de 2.700 metres de desnivell. Donaran 4 voltes al circuit llarg, 4 ascensions a Fresnedilla de la Oliva i 3 girs al curt. Això significa que faran una doble ascensió a la pujada inicial a Abantos abans de conèixer finalment el guanyador.

Aquest tipus d’esdeveniments, a més de celebrar l’esport i l’esforç dels implicats, també contribueixen a la promoció i desenvolupament del ciclisme a Espanya, inspirant a noves generacions de ciclistes i enfortint la cultura del ciclisme al país. Són desenes de ciutats diferents les que cada any tenen l’honor d’acollir el campionat, cosa que no només ressalta la bellesa i diversitat del país, sinó que també fomenta el turisme esportiu i l’economia local.

I, per descomptat, tot esforç mereix una recompensa. Per a això estan les competicions i els trofeus, perquè és necessari que existeixi una recompensa a l’esforç i a l’actitud i esportivitat que mostren la majoria dels nostres esportistes. Per això els volem donar les gràcies i a Trofeus ABM els dissenyem i confeccionem de forma completament artesanal i amb cura.

Perquè el que realment importa és l’emoció que li posem a l’esdeveniment i a la celebració de l’esport, no importa si el trofeu és gran o petit. Només has de explicar-nos les teves condicions perquè el nostre equip es posi mans a l’obra per crear i personalitzar el que triïs.